LA CONTAMINACIÓ DEL RIU SEGURA

Els principals vessaments causants de la contaminació de les aigües del riu Segura es poden agrupar principalment en tres tipus, depenent del seu origen:

1- Vessaments industrials: la majoria d'aquests vessaments procedeixen de la indústria conservera, que utilitza per cada tona de producte l'equivalent al que consumeixen 200 persones en un dia. Els afluents contenen substàncies químiques com àcides i bases i grans quantitats de matèria orgànica procedent de les deixalles de fruites i hortalisses. Al riu Guadalentín van a parar els vessaments de la indústria d'assaonats de Lorca que conté quantitats de crom, sulfurs i matèria orgànica.

2- Vessaments urbans: aquestes aigües de clavegueram o aigües negres contenen gran quantitat de matèria orgànica, així com detergents que al no ser degradats formen núvols d'escuma sobre la superfície de l'aigua provocant la falta d'oxigenació d'aquestes.

Una altra causa que contribueix a augmentar la contaminació és el vessament directe de fems i fangs negres transportats en camions cisternes. En aquests vessaments residuals el nombre de bacteris i virus procedents dels intestins humans i d'altres animals.

3- Vessaments agrícoles: els productes químics (adobs, insecticides, herbicides, etc.) utilitzats en l'agricultura són, en part, arrossegats per les aigües de vessament o bé per filtracions a través del sòl conduïts al riu i sèquies, contaminant l'aigua.

4- Contaminació ramadera: purins dels porcs.

La gran majoria dels vessaments que van a parar al riu Segura no han sofert cap tipus de tractament que elimine la matèria orgànica, els sòlids en suspensió, les substàncies químiques i els microorganismes de procedència fecal. Açò determina que en alguns trams del riu la contaminació siga molt elevada, repercutint directament en el consum humà (sent l'aigua d'aixeta molt defectuosa des del punt de vista organoléptic per la gran quantitat de clor que porta), l'agricultura (per la contaminació dels aliments) i l'ús recreatiu i d'esplai (mals olors, escuma, arrossegament de fem i fangs en descomposició).Tot això fa que aquest ecosistema natural (el riu Segura) que exerceix una influència decisiva en la resta de l'ecosistema situat en el seu entorn es troba degradat de tal manera que si no es prenen mesures urgents s'arribe a una situació irreversible.

Tornar on estava

Anar al principi de la pàgina principal


 

 Proposta de treball: Jornades de Bigastro, dissabte 19-2-2000.

 

 

 

QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. UNA PROPOSTA PER A PREPARAR UN DESENVOLUPAMENT VIABLE A LA COMARCA DEL BAIX SEGURA

 

 

La Plataforma Cívica "Segura Limpio" ha elaborat este document-esborrany, per a contribuir a crear un "marc" o "estil en el mode de fer planejament" (estil de desenrotllament) i un "organisme" o "agència" supramunicipal (comarcal) coherent, oberta, multidisciplinar i consensuada, que avalue aquells assumptes que tinguen tal condició (disseny urbanístic comarcal, territori, aigua, transport, energia, infraestructura, construcció, etc.) i tracte de restablir una dialèctica equilibrada entre el tot (la comarca) i les parts (l'àmbit local).

 

Per a començar, és necessari prestar atenció a què els canvis en l'estructura institucional, induïts pels canvis en les condicions econòmiques, no són sempre social, econòmica i ambientalment beneficioses per a la majoria de la població (la comarca del Baix Segura tant per situacions externes com a internes és un grandíssim exemple d'açò), per la qual cosa tota proposta de desenrotllament va a dependre del conjunt d'interessos econòmics, polítics, etc., que estiguen en joc i que conformen en última instància el poder estructural, és a dir, el poder de fixar i canviar les regles del joc.

 

D'acord amb autors com Sunkel, l'estil de desenvolupament és la manera en què s'organitzen els recursos humans i materials, dins d'un sistema, amb la finalitat de resoldre els interrogants sobre què, per a qui i com produir béns i servicis (Sunkel, 1985).

 

Per això, per a començar a crear un marc coherent de planejament i gestió en tots els nivells de la comarca, basat en la sostenibilitat, és necessari qüestionar la inviabilitat del vigent estil de desenrotllament comarcal.

 

1. No existeix ni un model ni un organisme adequat a escala comarcal per a poder dur a terme l'esmentat planejament, gestió i organització territorial integral a llarg termini, en base a una ètica de la sostenibilitat. Cal tindre en compte que el mateix concepte de planejament no és una altra cosa que la previsió d'una ordenació integral del territori.

 

 

2. A la falta de plantejaments a llarg termini, característica d'una visió de l'activitat econòmica estreta, s'uneix, per part de la major part dels ajuntaments comarcals, un desconeixement més o menys deliberat del medi natural (local i comarcal) on es desenrotlla l'activitat econòmica, i, normalment, ignorant tot tipus de consideracions físiques i biològiques, a més a més, dels problemes ambientals.

 

3. Si partim d'una ètica de sostenibilitat (és a dir, obligant-nos a deixar la casa la propietat de la qual es comparteix en un estat millor a què es va rebre, per a l'ús i gaudi del futur propietari generacional, assegurant, per tant, la reposició i la millora) les activitats que originen irreversibilitats constitueixen un cas extrem d'ineficàcia en l'assignació (distribució) dels recursos. Açò últim és evident en el cas dels recursos no renovables, ja que de tots els casos d'irreversibilitats originades en la gestió d'un recurs, la de l'esgotament d'un recurs renovable és, amb molt, la que suposa una major ineficàcia. Enfront d'uns beneficis a curt termini per al cas de la urbanització massiva -turisme massiu- (és resenyable en el cas de l'Horta Tradicional i els "Campicos" de regadiu cultivats des del segle XVIII - XIX com els de Rojals-Guardamar la seua actual consideració de gran solar o parcel·la que espera impacient la seua urbanització), tindríem, al contrari, uns beneficis il·limitats en el temps si el recurs s'usa de forma sostenible.

 

Quant a l'argument sobre la competència entre agricultura i turisme. L'agricultura actua en competència desigual (en un sentit institucional-local) en dos recursos com el sòl i l'aigua. Açò significa que les condicions sota les quals es fa competir a ambdós activitats han sigut fixades prèviament de manera normativa i que, més concretament, no es considera com un cost la desaparició de l'agricultura.

 

 

4. Paral·lelament, en l'estil de desenrotllament de la societat i la comarca en què ens movem, l'apropiació privada de la naturalesa és la que està políticament legitimada, arran de la quasi total eliminació de la propietat comunal per part de l'Estat des del segle XVIII. Al mateix temps, i de manera paradoxal, l'apropiació privada de la naturalesa és una ficció jurídica ja que la propietat privada és quasi impossible d'exercir en un context d'ecosistemes, pel fet que els residus generats per quasi totes les activitats "privades" acaben en l'aire, a l'aigua i al sòl, és a dir, en els ecosistemes que tenen caràcter de béns públics, deteriorant les funcions ambientals que aquests compleixen.

 

La "ficció", no obstant això, es manté i constitueix una part fonamental de la racionalitat econòmica dominant -tractant el poder estructural actual que s'accepte sense discussió-. L'objectiu està clar i consisteix a incentivar i estimular una homogeneïtzació de les necessitats, és a dir, una homogeneïtzació cultural, econòmica i social o un estil de desenvolupament (que naturalment està acabant gradualment amb els principals trets del patrimoni cultural, social, i natural que encara ens queda en el nostre territori) que inclou al mateix temps l'homogeneïtzació del marc institucional i la institucionalització d'una distribució desigual de la renda. Resulta en conseqüència que, en un territori i ecosistema com el Baix Segura que és profundament heterogeni, s'intenta dur a terme un maneig de la situació urbanística profundament homogeni. Valguen dos exemples de què diem, dels que la premsa més recent s'ha fet ressò, encara que a ambdós exemples calga valorar-los també dins del seu particular (municipal) dimensió urbana:

 

Naturalment, amb tals normes urbanístiques que en realitat ho són de construcció, a penes es fa una altra cosa que detallar el procés d'edificació d'un tren de desenvolupament urbà galopant i sense límits que ni tan sols prevé les més elementals dotacions i equipaments col·lectius: escoles, parcs públics, zones verdes, guarderies, bombers, centres sanitaris, etc. Així s'explica l'actual dèficit, doncs d'aquests planejaments locals només es va realitzant la seua vessant especulativa (la construcció d'habitatges i més habitatges).

 

Al contrari, una coordinació d'esforços en torn a una "opció viable" hauria de partir que el principi bàsic no consisteix a homogeneïtzar l'Estil de Desenvolupament, sinó a buscar l'Estil propi més adequat als ecosistemes i a les necessitats locals i territorials (amb un sentit més equilibrat del que constitueix la riquesa, en termes no només de quantitat sinó de qualitat), d'acord amb criteris de continuïtat i de reversibilitat. Per a això, la figura que es presenta a continuació intenta exposar la incompatibilitat entre aquestes opcions: viabilitat enfront d'irreversibilitat, centrant l'anàlisi en una visió conceptual de sistema obert ( pel que es considera com prioritària una avaluació del territori comarcal en termes biofísics -avaluar i després dissenyar-) en el reconeixement d'elements estructurals com a territori, aigua, generació de residus, transport, energia, infraestructures i construcció, etc. (Aguilera i altres, 1944).

 

5. L'estratègia de desenvolupament que ha seguit el Baix Segura des dels anys seixanta d'aquest segle, tingué com a fil conductor la implantació i creixement del turisme massiu. La seua expansió està alterant profundament la tradicional distribució de la població comarcal. En la franja costera i prelitoral s'han acumulat els principals nuclis de turisme massiu i els de segona residència. D'aquesta manera, s'estenen al medi rural i natural demandes d'accessibilitat (carreteres, pistes per a arribar a tots els llocs), tipologies constructives i edificatòries i fins i tot determinades patologies socials (vandalismes, delinqüència organitzada, etc.) més propis del medi urbà.

 

En sintonia amb tota aquesta forma immediata d'enriquiment es va produint una degradació gradual del medi ambient. Doncs les urbanitzacions turístiques estan suplantant de forma aleatòria sense cap tipus d'avaluació en termes biofísics, culturals o socials, alguns dels millors ecosistemes litorals, naturals i agroecològics de la comarca (especialment alguns terrestres arenosos, per l'estreta vinculació del producte turístic amb la platja; i entre els marins, les llacunes litorals (exemple el procés d'especulació i degradació al voltant del "Campico" agrari i les zones de saladar del parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevieja) i els espais ecològics de gran riquesa natural i mediambiental de Hoyo de Serrano, Rebate, la Devesa de Campoamor i Sierra d'Escalona, els paratges boscosos al voltant de la Devesa de Pino Hermoso, etc., etc.; on per posar només un exemple, valga el cas del Terme Municipal d'Orihuela, es van desmuntar més de 1.000 Has de pinar (principalment per a instal·lar nous cultius de regadiu) durant els anys 80 (Sánchez, 1.996)

 

A més d'açò, encara que contem amb una col·lecció legislativa respecte d'això, en l'anell verd d'horta tradicional de regadiu (cada vegada més racionat i contaminat) que no havia conegut expectativa d'urbanització turística, han proliferat les urbanitzacions populars i industrials semiclandestines en bona part de municipis de l'Horta (per no dir en tots), a les que cal afegir en l'actualitat l'inici de veritables urbanitzacions turístiques semiclandestines (veja's l'exemple de Daya Vieja). Aquestes invasions contaminants tant a la Vega de Múrcia com a la d'Orihuela i el seu incompliment de la legislació no provoca ni excessives sancions ni massa preocupació entre aquells que se suposa que haurien de vetlar pel compliment de les lleis.

 

6. Així, l'estil de desenvolupament que se segueix actualment en el Baix Segura, constitueix un bon exemple de què es pot qualificar com a opció inviable. Sent el principi bàsic d'aquest la creació contínua de necessitats que passen immediatament a ser considerades com ineludibles, que es converteixen en un fi en si mateixos i que en realitat constitueixen l'excusa per a mantenir en continu moviment la màquina economicomonetària del sistema tancat, sense preocupar-se massa per la satisfacció d'aquells més importants.

 

Per tot, és ineludible adoptar un planejament concorde a un rang d'ordenació territorial integral projectada, abraçant en els seus més adequats nivells de competències (municipal-comarcal), tot el conjunt de matèries que incideixen al territori. I, segons el nostre parer, s'haurien de promoure debats professionals i confeccionar-se un veritable "Llibre Blanc" sobre el Baix Segura. En qualsevol cas, fent un esforç considerable per enfrontar-se a una "cultura" que escamoteja la consideració de patrimoni (cultural, social, natural) com a herència i experiència del poble i potencia la de les classes dominants.

 

Finalment, les grans directrius d'aquesta nova ordenació territorial integral projectada han de ser explicades tractant de buscar un suport social necessari i, en aquest sentit, el procés de participació en aquesta "plataforma intermunicipal" que proposem és un dels fronts importants del planejament que primer cal programar, havent d'establir-se algun tipus de coordinació i direcció de caràcter supramunicipal (comarcal).

 

7. Així mateix, les LLEIS actuals estan orientades en funció dels objectius exposats. I, en aquest sentit, la Comunitat Europea, va iniciar el debat i la reflexió sobre què és "Ordenació del Territori", definint-lo molt clarament en la Carta Europea. I la LLEI de la Generalitat Valenciana, dóna compte d'això i, en relació a la secció quarta de l'esmentada LLEI, capítol de la protecció del sòl, Article setanta-set, diu:

 

"Es tendirà a obtenir la màxima rendibilitat de les terres fèrtils, impedint sobre elles nous assentaments urbans o la seua expansió injustificada...".

 

8.         Finalment, tenint en compte la insostenibilitat ecològica del nostre model de desenvolupament i la nostra responsabilitat superior a la mitjana mundial pel que respecta a la devastació del Planeta i empobriment de les societats i cultures del món més desfavorides, els nostres municipis i comarca (comunitat autònoma i Estat) no haurien de quedar al marge d'iniciatives que potencien aconseguir nous objectius de solidaritat amb els esmentats països, valguen com a exemples:

 

·          La cooperació solidària amb el sud i els països més desfavorits del món d'acord amb les propostes del 0,7% de les NN. UU., lligada a la cogestió de l'ajuda per a les persones del Sud i els països subdesenvolupats.

 

·          I el suport al moviment internacional per a la condonació del deute extern dels països del Tercer Món.

Tornar on estava

Anar al principi de la pàgina principal