GRUP DE DANSES CRESOL

Repertori

 

 

La tradició musical de la Comunitat Valenciana en general i de la província d’Alacant en particular presenta una gran varietat de balls i melodies.

El Grup de Danses Cresol ha intentat incorporar en el seu repertori una mostra representativa d’ells, fruit de recopilacions i de la seua tasca investigadora.

El repertori actual recull músiques, balls i danses populars principalment de les comarques alacantines de l’Alcoià, Marina Baixa, l’Alacantí, Baix Vinalopó... així com de comarques castellonenques i valencianes.

 La majoria d’aquestes mostres del nostre folklore musical són datades als segles XVII, XVIII i XIX, encara que trobem algunes que s’estima que són més antigues. Totes elles són interpretades utilitzant els instruments característics de l’època com la rondalla o la dolçaina i el tabalet.

 

·        Entre les melodies populars cantades, el Grup de Danses Cresol ha interpretat en algunes ocasions en els seus muntatges escènics Nadales, “Albaes”, Cants de Bressol, de feines agrícoles, rondes de “quintos”, etc.

 

·        Les melodies populars dansades que el Grup de Danses Cresol interpreta podem classificar‑les de la següent manera:

 

Seguidilles:

Es tracta d’un dels ritmes de caràcter popular més antics i que entronca, segons sembla, amb la tradició musical del sud espanyol.

D’aquesta forma musical s’han trobat menys exemples però probablement va existir arreu de tota la província.

Com a mostres d’aquest tipus de balls podem citar les Seguidilles de la Foia i les Seguidilles de Benimantell.

 

L’U o Fandango i Malaguenyes (els aires del sud):

El Fandango és un cant i un ball d’origen incert i era conegut a finals del segle XVII i principis del XVIII.

A la província d’Alacant L’U o Fandango modifica la seua estructura original i es transforma en un tipus de fandango anomenat “alacantí” o de cobla partida. En ell, la cobla es divideix en dues meitats separades por una breu melodia que l’home aprofita per a rondar a la seua parella.

Són exemples d’aquest tipus de ball: la Pedreguera de Benissa, el Fandango de Banyeres, el Fandango de Castalla, el Fandanguet d’Ibi, l’U de Xixona, la Malaguenya d’Onil, el Ball Xafat de Crevillent, el Vetlatori...

En ocasiones hem trobat fandangos difícils de classificar. Pensem que podrien ser d’escola, com el Fandango d’Onil o el Fandango Rodat.

 

Jotes:

La jota es un cant quasi sempre ballable, que apareix a finals del segle XVIII i es prolonga al llarg del XIX per totes les comarques espanyoles, arraconant a altres balls més antics.

Alguns moviments bàsics  d’aquest ball són les passades, el valseig (amb la parella solta o agarrada) i les rondes.

Hi ha diferents formes d’aparellament de balladores i balladors: quadres, parelles soltes i ball de tres.

La dona és la protagonista del ball i per iniciativa seua canvien el pas lliurement.

L’home ha d’estar molt atent per a executar degudament els canvis que la dona li marca i farà el ridícul si no és capaç de seguir‑la o si és enganyat per la seua companya amb voltes, un canvi de passada... fins i tot és possible que algú li lleve la parella.

Com exemples de jotes populars podem citar la Jota de Banyeres, Jota de Xixona, Jota Coliveria, Jota “Maja”, Jota del Castellut, Jota de Sella, Jota de Benimantell...

 

Balls de saló o escola:

A les comarques de València s’imposa en el segle XIX entre les gents més acomodades la moda dels “mestres d’escola” que creen els seus balls mesclant elements populars (jotes, fandangos, etc.) amb altres de la seua pròpia creació.

És així com sorgeixen els boleros valencians i altres balls que prenen molta importància mentre els balls més populars (de gents més senzilles) tendeixen a desaparèixer.

A Alacant, en canvi, no pareix haver tradició d’escola, d’acadèmia (o s’ha perdut) i per això el folklore d’Alacant resulta més fresc, menys elaborat que el de València.

Com exemples de balls d’escola tenim el Bolero Vell, Bolero de Castelló, Bolero de Carlet, Bolero Creuat...

 

La Dansà o Les Danses:

“La Dansà” o “Les Danses”, com s’anomenen a Alacant són un dels balls més representatius de les comarques valencianes.

En la seua part musical, són interpretades per la dolçaina i el tabalet. La coreografia del ball s’adapta a la naturalesa del lloc on es balla: a les places es balla fent un cercle al voltant d’una font o altre element central; als carrers es balla formant dues filles, una d’homes front a altra de dones...

Quan el tabalet comença, “els caps de dansa” (la parella més hàbil, més artísticament vestida o més veterana) inicien el ball al que van afegint‑se la resta de balladors/es, marcant el pas pla o pas de passeig. Amb la melodia de la dolçaina s’interpreten les diferents passades que componen el ball, acabant amb un fandango de ritme cada vegada més ràpid anomenat “taninero” a les nostres comarques.

Els balladors i balladores van retirant-se del ball a mesura que no poden suportar la seua rapidesa, i únicament acaba qui mostra major potencia física i destresa.

Amb relació al calendari, la “Dansà” s’associa a la majoria d’esdeveniments festius de les poblacions de parla valenciana.

També sol associar-se al temps de collita i les seues celebracions.